Ves a saber - Nit 2
DIJOUS-DIVENDRES
Una altra nit: Ell entra content i cantant, Ella el rep amb un somriure que li encanta. Es posen a xerrar: Encara té el record d’Ella somrient a la platja, el record del seu bikini, dels seus ulls tocats pel sol, del seu cabell moll, dels seus encisadors llavis , del seu preciós melic… Ella li diu que també ha escrit la seva versió dels fets (la versió de la seva trucada). Ell puja corrents a canviar-se (cantant com sempre una cançó dels ‘The Doors’) per poder llegir el que Ella ha escrit.
Després de canviar-se agafa els fulls que portava a la motxilla i decideix escriure-li una nota: Escriu dos versos en un tros de paper i, innocentment i sense pensar en les conseqüències, el doblega i el deixa a la butxaca dels pantalons d’Ella.
Quan entra a recepció Ella li dóna un full escrit: la seva versió. La llegeix amb molta il·lusió, una il·lusió que s’esvaeix de seguida: Ella no el pren seriosament, diu que les noies no el fan cas perquè no és seriós. Això li sap greu: els amics sempre li retreuen que es pren massa seriosament les relacions sentimentals (i és cert, doncs pateix massa) i ara Ella li retreu el contrari. No diu res, només la mira amb aprovació (de fet no pot voler que Ella pensi el que a Ell li agradaria que pensés).
Ella puja a canviar-se i baixa de seguida. No fa cap comentari sobre la nota (Ell, de fet, tampoc se’n recorda de dir-li res). Al cap de poca estona Ella diu que marxa i Ell li demana un ‘petó de Bona Nit’. Com sempre, Ella li denega (no sap si és perquè Ella es pensa que és en ‘conya’ o perquè a Ella no l’interessa) i se’n va. Mira com Ella s’allunya i pensa un altre cop en el dia de platja: l’havia intentat besar vàries vegades i Ella no s’ha deixat, però tampoc s’ha queixat. Això l’alegra: té un punt d’esperança.
Es posa a pensar en perquè Ella li agrada tant. De fet, al principi no se la mirava com ara (era lògic, tampoc la coneixia). Ell - es deia- no ha buscat enamorar-se d’Ella (n’està de fet enamorat? És aquesta la paraula correcta?). Havia estat Ella qui l’havia captivat (amb les seves paraules, amb els seus ulls), era Ella qui dominava la situació, era Ella qui tenia poder per canviar-la…
Els seus pensaments queden trencats pel só del telèfon. Primer un somriure: serà Ella?, després del protocol, resignació: són uns clients que demanen si se’ls havia reservat habitació. La trucada, però, havia estat afortunada: ara tenia l’excusa perfecta per poder trucar-la i parlar amb Ella (més aviat sentir la seva veu). Truca i parlen: al principi de feina, després d’altres coses. Fins i tot queden per anar a la platja a l’endemà. Ell pregunta si ha llegit la nota però Ella no l’ha trobat. Li diu que la buscarà i la llegirà.
La conversa, tot i ser llarga, ha durat menys del que hagués volgut, per això li demana que el truqui (aquest cop sap que, un cop llegida la nota, Ella sí trucaria). S’acomiada amb un petó que no li tornen (potser perquè Ella te gent al seu voltant?) i penja l’auricular. Tot seguit torna a sonar el telèfon: és la mateixa persona abans, al que despatxa en un tres i no res: no hi ha lloc pels dies que volen. Tot seguit se’n va a regar les plantes (amb la mateixa monotonia que el dia abans i els anteriors) : això li fa pensar que ha de plantar flors al jardí (per ordre d’en Mr.C., el director de l’hotel) i, immediatament, la paraula ‘flor’ li fa pensar en Ella.
Ha acabat de regar i està fumant a la porta de recepció. Torna la V.H. (sempre sol ser l’última en tornar): -Good Night- diu , ella respon amb idèntiques paraules. Abans de reaccionar, la V.H. ja ha agafat la clau i puja cap amunt. Ell l’acomiada amb un ‘Chüs’ que ella li retorna. Ell se la mira una estona i pensa que ara ja no se la mira igual que abans, tampoc es mira igual a l’altra noia rossa (la que tant li agradava). Es pregunta què li deu passar, quan ja sap la resposta (resposta que no vol acceptar, no vol que li passi com sempre, no vol tornar-se a enamorar i tornar a patir).
El telèfon torna a sonar: és Ella. Com és normal, es posa content en sentir la seva veu però Ella es contundent: - T’has passat!-. Ell no entén el perquè i així li diu a Ella. Afegeix que només volia ser sincer. Ella suavitza la situació amb dolces paraules, li especifica que ha estat massa directe (la nota). Ell reafirma el que diu la nota i se’n adona en aquell moment que potser sí que s’ha passat, però és la veritat.
Ella riu (de fons s’escolten veus) i diu que ha de deixar la conversa. S’acomiaden i Ell penja l’auricular però li cau. L’agafa i li torna a caure. El penja amb seguretat. Ara dubta del que passarà demà a la platja: Està convençut que Ella li agrada molt però… fins quin punt?.
Com és habitual, durant la resta de la nit no passa res interessant. Aquella nit no dorm: no té son. Les hores, a partir de les quatre de la matinada, es fan molt llargues: s’ha quedat sense tabac. Passa la nit donant volts per dins l’Hotel i bevent aigua. A les cinc l’ansietat pot més que ell: No té gana, però se’n va a buscar l’entrepà per passar una mica el temps. Després de menjar-se’l assegut a la porta de recepció se’n torna a veure aigua.
Arriben les sis: ve la furgoneta del pa. Se’n va a la cuina a portar els croissants i el pa (aquest cop porta tres caixes). De camí veu les flors a les caixes: se’n recorda que les ha de plantar. - Ja ho faré mes tard- pensa. A la cuina es mulla la cara amb aigua. Això no li fa passar les ganes de fumar però li es igual: ha de fer alguna cosa per passar l’ansietat. En el fons se’n alegra de no fumar ja que així Ella estarà contenta (a Ella no li agrada que Ell fumi).
A les set comença a plantar les flors: primer als testos i després al voltant del magnoli. Se’n adona que hi ha moltes 
més flors vermelles que blanques: serà difícil intercalar-les (per no dir impossible). Es queixa (per dins) de que no té res per excavar la terra i ho ha de fer amb un test de plàstic (que es doblega) i amb les mans. A més, el terra del magnoli està ple de pedres. - Aquest ‘tio’ no sap el que és un jardí- diu en veu alta pensant en el Mr.C. Els alemanys comencen a arribar a esmorzar i alaben les flors. Ell se sent orgullós: - veritablement han quedat molt bé - pensa. Quan ha acabat es renta les mans, puja a canviar-se i baixa a recepció : la Carme ja ha arribat. Ell té pressa per marxar: Ja és tard i ha quedat amb Ella a la platja.
A la platja es posa a llegir. Pensa que el llibre que ara llegeix és una paranoia, però li agrada (’La Nàusea’ de J.P. Sartre). Quan té calor se’n va a l’aigua i des de allà vigila per si Ella arriba: té por que l’hagi afectat la nota i no es presenti.
Ell continua llegint a la sorra quan Ella es presenta (amb un somriure, com sempre). Ell se’n alegra molt i no pot dissimular-ho. Es posen a xerrar i Ell li deixa llegir el que ha escrit. Ella, sobtadament, el convida a dinar espagueti a casa seu :- no hi ningú a casa- diu. Ell al·lucina: mai cap noia no li havia convidat a dinar (exceptuant a la seva ex) i menys en aquestes condicions (tots dos sols!). Li fa ràbia no poder acceptar. De bon grat se’n aniria amb Ella a dinar, però avui te un compromís amb la família (precisament avui!): és el sant de la seva àvia i no pot faltar-hi. A la sorra juga amb Ella, li agrada. A l’aigua també juga: l’agafa per darrera i li fa dos petons al clatell: Ella no diu res. - És que potser no s’ha adonat o és que (per fi) em deixa fer?- pensa. A l’hora de marxar queden (a casa d’ella) per prendre un cafè. Ell se’n torna a casa (la seva) molt content.
Tags: conte, nit, Ves a Saber
