Ves a saber - Nit 4
DISSABTE-DIUMENGE
Arriba una altra nit. Quan Ell arriba Ella es posa a xerrar de seguida de feina i a queixar-se d’en Mr.C. Ell puja a canviar-se. Aquesta vegada no escriu cap nota, està massa confós per tot el que ha passat al llarg del dia: a la platja les coses no han anat tal com Ell esperava. Li ha semblat que Ella jugava amb Ell, que el deixava fer i el parava a l’últim moment. Ell no podia resistir-ho, està massa penjat per Ella. Ella li ha dit que no toca de peus a terra i això, a Ell, li ha sabut molt de greu: Es molt conscient dels seus sentiments i del que Ella fa amb Ell. De fet, ha plorat, però Ella no ho ha vist. Li ha passat de seguida perquè Ella l’inspira alegria (i això li resulta molt estrany, no sap el perquè). L’ha intentat besar un altre cop: desitjava que ella, a la fi, acceptés, però no ha estat així. Ella l’ha tornat a rebutjar.
Ella se n’ha anat de la platja abans que Ell. Ell s’ha quedat pensant: malgrat que Ella el rebutjava no patia (o patia molt poc) i això l’ha fet pensar en el sentiment d’estar enamorat: Les altres vegades que s’havia enamorat (o creia haver-se enamorat) d’alguna noia no feia més que patir i plorar i, a més, no s’atrevia a dir-les res (de fet a la Sònia mai li va arribar a dir res) per por (potser al rebuig, potser a sentir-se indigne d’elles). Llavors pensava que no sabia perquè havia patit tant per aquestes noies si, quan es trobava davant d’elles, tampoc era capaç de dir ni fer res. Amb Ella es tot el contrari: se sent molt a gust al seu costat i, malgrat estar penjat d’Ella (fins i tot ha hagut de deixar de mirar-la una estona per pal·liar el desig de besar-la), no té por a mostrar-li els seus sentiments (li dol, però, quan Ella s’ho agafa en broma).- Seria això el veritable amor? - pensava. Ara comprenia el que li havia passat amb les altres noies: se les havia ficat al cap (l’una per tenir un cos perfecte i anar massa necessitat i l’altra per ser un amor que va haver de deixar córrer per estar lligat a la seva ‘ex’) i patia per no poder tenir-les (quan tampoc feia res per aconseguir-les). Això de les altres no pot ser amor, - va pensar- L’amor no pot generar tant de sofriment. El que no sap del cert és el que sent per Ella (atracció segur, i amor?). Només hi ha un sentiment que sabia segur: la necessitat d’estar al seu costat , parlar amb Ella, mirar-la. Seria això el veritable amor? - tornava a pensar -. De fet aquest sentiment era el que més s’assemblava al que havia tingut amb la seva ‘ex’ durant molts anys (fins que aquest va desaparèixer).
A la tarda, després de dinar, va sentir la necessitat de parlar amb Ella: la va trucar i li va demanar disculpes per haver intentat besar-la. Ella les va acceptar i queden per prendre un cafè a casa seva (d’Ella). Allà van parlar seriosament sobre relacions sentimentals, sobre frustracions, … Ell la porta a treballar i se’n va a donar un tomb: continua pensant en Ella, la necessita.
Caminant es va trobar la Carme i la Sònia (si, la de abans), varen xerrar una estona i se’n van anar per camins oposats. Al cap d’una estona se les va tornar a trobar: li proposaren donar un vol amb elles. Ell accepta. Mentre caminaven es mirava la Sònia: la troba molt maca, maquíssima, però immediatament es va posar a pensar en Ella (la veu dolça). Comprèn que, amb el temps, s’ha tret la Sònia del cap. Això li confirma la seva teoria: Només s’havia capficat amb ella. Després de caminar amb elles per les parades del hippies se’n va atipar d’haver de parar-se cada dos per tres a que elles miressin els mateixos vestits, els mateixos pantalons i les mateixes arracades de parades diferents (això li recordava quan havia d’acompanyar a la seva ‘ex’ de compres). A més, la Sònia encara li agrada massa i això el fa dubtar. Al final del passeig els diu que se’n va a sopar. Veritablement se’n va a l’hotel a veure-la (a Ella), en té moltes ganes.
Amb l’arribada dels polonesos Ella s’ha de quedar més estona a l’hotel. Ell, en part se’n alegra (pot estar més estona amb Ella) i en part li sap greu (Ella encara no ha sopat). Ell li parla del que ha estat pensant tota la tarda: es fa un embolic, no sap expressar el que ha esbrinat de sí mateix. Ella es queda capficada (potser es sent identificada amb alguna cosa que Ell ha dit?) fins que decideix trucar al noi amb qui va a sopar: El seu ‘ex’ (o el seu molt bon amic, o el seu vesasaberquè). Ell pensa que aquesta relació d’Ella amb el seu ‘ex’ (de veritat és només el seu ‘ex’?) és molt estranya.
Un cop han solucionat els problemes, Ella marxa. Ell es queda trist, molt trist, té ganes de plorar. Pensa que això tira per terra tota la teoria que s’havia format a la tarda, però reflexiona una mica: de fet és lògic que es senti trist si la persona que (li agrada? estima?) se’n va a sopar amb un altre (que, per més inri, és el seu ‘ex’) i a Ell ni li fa cas (en el sentit que Ell voldria). Es consola pensant que potser el trucarà.
Arriben dos nois polonesos carregats amb una bossa plena de cerveses de llauna (són les dues de la matinada). Li demanen si poden veure cervesa asseguts als sofàs de recepció. Ell diu que sí. Els polonesos es posen fins al cul de cervesa (cinc o sis llaunes cadascun) però no se’ls nota. Quan acaben recullen les llaunes buides en silenci i pugen cap a dalt (zigzagant una mica). Ell riu, això l’ha posat de bon humor.
Se’n adona que no li ha preguntat a Ella si volia anar a la platja, aquella nit s’ha oblidat de quedar. Se’n penedeix i torna a entristir una mica: l’endemà no la veurà fins a la nit (a menys que vingui a la tarda, cosa que, segurament, farà). Ella tampoc ha trucat, Ell es resigna.
Al cap de mitja hora baixa una noia (polonesa també) amb una cigarreta a la mà i li demana foc (a Ell). Acosta la flama del seu encenedor a la cigarreta i nota que ella és inexperta, encén la cigarreta al tercer o quart intent. En efecte, de seguida es corroboren les seves sospités: la noia es posa a tossir desesperadament i Ell li ha de donar uns cops a l’esquena. La noia puja amb la cigarreta encesa a la mà. Pensa que és una llàstima que algú comenci a fumar, després se’n penedirà. Ell, però, mentre pensa això agafa la seva cigarreta del cendrer i fa una gran calada.
Li fa molt de mal el coll. S’ha oblidat de posar-se Reflex un altre cop. - Llegir Sartre durant una hora i mitja seguida pot ser molt perjudicial- pensa irònicament. Durant tot el dia li ha fet mal el coll (degut a que ha estat molta estona llegint a la mateixa posició) però ara aquest dolor s’ha accentuat. Es fa un massatge a si mateix: Eureka!, el dolor se li ha anat una mica.
Ara (un quart de quatre) baixa un altre noi i li demana, en un anglès que (Oh meravella!) entén perfectament, on pot trobar xocolata o marihuana. Ell li diu (com pot) que busqui els punk’s al passeig, al costat de la platja i que allà pregunti. El polonès pregunta si ara (’now’) és possible trobar-ne. Ell respon que sí, es possible. El polonès esbossa un somriure d’orella a orella i se’n va direcció a la platja. Torna al cap de mitja hora amb cara de resignació. Ell pregunta si ha hagut sort i el polonès respon que no. Llavors Ell li dóna un petit tros de haixix que feia almenys tres o quatre mesos que portava al moneder. El polonès pregunta quan és: Ell li diu que res, és un regal (’This is a present’). El polonès posa cara d’al·lucinat i no sap que fer per donar les gràcies. Puja cap amunt més content que unes pasqües. Ell, de fet, s’ha tret un pes de sobre: fa temps que volia desempallegar-se’n per si li trobaven els seus pares. A més, ja no ‘fuma’ mai.
A les quatre sent una buidor d’estómac impressionant: té molta gana però aquesta nit no ha portat entrepà. Pensa que hauria d’haver sopat una mica més, emplenar una mica més aquell estómac que ara es queixava. Decideix anar a dormir al sofà per passar la gana (si més no, per no passar-la).
A les sis arriba la furgoneta del pa i se’n recorda que, un altre cop, s’ha oblidat d’anar a buscar les caixes buides: aquestes es deuen estar acumulant a la cuina. Entra les caixes a recepció i pensa en menjar-se un parell de croissants (té molta gana) però no ho fa.
Intenta continuar dormint quan es presenten a recepció dues noies (no són pas lletges!) catalanes que diuen que volen visitar els nois de la cent nou (Ell se’n recorda del nom: Pizzi). Les deixa pujar i pensa que les noies no saben on es fiquen (cinc italians a l’habitació!).
Se’n va al lavabo: la buidor d’estómac es fa encara més profunda. Beu aigua per tal de solucionar aquest problema, però no serveix de res.
Arriba el diari del dia i l’obre per les pàgines centrals: una notícia sobre dos nois detinguts al seu poble. També llegeix l’horòscop: el seu diu que tindrà relacions sexuals felices (i què més!!). El de Ella diu que inicia una setmana propícia per l’amor (tan de bo fos jo, pensa Ell). Tanca el diari, ja el llegirà més tard. Els ulls se li tanquen: encara té molta són. S’aixeca i camina una mica. Se’n va al lavabo a mullar-se la cara i això fa efecte, ara es nota una mica més despert. Torna a recordar-se’n d’Ella: l’enyora i li fa ràbia no haver quedat per anar a la platja. Anirà igualment, però no serà el mateix.
Tags: Carme, chica, ex, playa, Sonia, Ves a Saber
