SamRam Place's

Cosas que veo, pienso, sueño o robo

Ves a saber - Nit 5

DIUMENGE-DILLUNS

Quan Ell arriba, Ella està a dins fent les fitxes de policia, però de seguida acaba. Ell se la mira (per n-èssima vegada) i puja a canviar-se (abans li comenta que no ha portat roba neta, es posarà la mateixa que ha utilitzat els últims dos dies: camisa blava i pantalons texans negres). Un cop s’ha canviat pensa en escriure-hi una nota, però no ho fa: Ella passa molt i Ell decideix passar-ne també. Baixa a recepció: allà està Ella i en Mr.C. Aquest es queda fins dos quarts de dotze, fent un comptes estranys amb la caixa que tant Ella com Ell no troben lògics. Al cap d’una estona Ella se’n va. Ell l’acomiada amb un petó que llença a l’aire i Ella, per primera vegada, li torna (a l’aire només, però). Ell, evidentment, es posa content, però es pregunta perquè al matí Ella no els hi tornava (al final, Ell l’ha trucat per anar a la platja i Ella ha acceptat). Pensa també en la mossegada que Ella li ha fet al matí: - Decididament juga amb mi - es diu a si mateix.

Al cap d’una estona Ella truca per telèfon: assumptes de feina. Ell li fa un petó que Ella desvia dient-li que és un boig. Ell no comprèn perquè Ella no s’agafa res seriosament. Ella penja i Ell es queda una estona amb l’auricular a la mà, sospirant: està massa penjat per Ella.

Al cap de deu minuts arriben en Kike i la Eva a fer-li una visita i a interessar-se pels assumptes amorosos d’Ell. En Kike utilitza, com sempre, un tó molt sarcàstic: li pregunta si s’ha tornat ‘maricón’ o què. Ella torna a trucar i Ell, com sempre, li parla amb un to molt suau. En Kike li treu el telèfon per sentir la veu d’Ella però Ell el torna a agafar de seguida. S’acomiada dient-li ‘un petó’. En Kike i la Eva li prenen el pel. Afegeixen que, per aconseguir-la s’ha de mostrar més indiferent davant d’Ella: les donen sempre volen allò que no tenen. Ell, diuen, ha d’anar d’home dur. ‘Como el pavo del Martini’ diu en Kike. Ell respon que no sap ser així, que a Ell li agrada ser sincer. Li diuen que tampoc ha de mentir, només ha d’amagar un mica els sentiments , passar més d’Ella, perquè Ella (i amb això Ell està d’acord) juga amb Ell i el pot dominar quan vulgui, Ell és com un gos que menja de la seva mà, Ella sempre el tindrà. Ell accepta malgrat reconèixer que li serà molt difícil (renunciar, per exemple, a fer-li visites quan tingui ganes boges). La Eva li diu que ho provi uns quants dies, encara que li costi molt ja que elles (les dones) són així, sempre volen a aquell que no els hi fa cas (Ell creu que té raó, Ella li va explicar exactament que li passava això). Al cap d’una estona s’acomiaden amb la promesa d’Ell d’intentar seguir els seus consells (d’en Kike i la Eva).

Arriba un parella d’italians buscant habitació per tres o quatre dies. La noia es veu maca i simpàtica, ell té uns aires de superioritat que fan fàstic. Els ensenya una habitació amb llit de matrimoni i ell (l’italià) se la mira com si fos una barraca. Al final no se la queden, diuen que s’ho han de rumiar. Ell se’n alegra: - menys feina- pensa.

Ha vingut el seu germà amb la xicota, en Carles i la Núria (la germana de la xicota del seu germà i germana, alhora, de la seva ‘ex’). Han estat molt poca estona, només volien les claus del cotxe per agafar un casc (el de la Núria). S’ha mirat la seva cunyada (abans cunyada per partida doble): està molt maca avui.

Al cap d’una estona ha baixat un italià : ’specto una amiga’ - ha dit -. El pobre ha passat una hora esperant i la amiga no s’ha presentat. Han estat xerrant molta estona: l’italià l’ha explicat que ell és bomber (caporal del cos especial de l’aeroport), que els dies que tenia guàrdia a la nit també s’avorria molt, que se li feia molt llarg. Han estat parlant d’on havien estat cadascun de vacances. També han parlat de ‘ragazzas’ (noies). Ell li ha confessat a l’italià que li agrada molt la noia de recepció de les tardes però que Ella no li fas cas, que juga amb Ell (no sap si l’italià ha comprès els termes de ‘juga amb mi’). Han mirat de localitzar la noia (unes de les que es van presentat la nit anterior) però no l’han trobat. L’italià, cansat d’esperar (portava gairebé dues hores) se’n va a l’habitació i li diu a Ell que el truqui si arriba la noia.

A Ell feia molta estona que se li tancaven els ulls. Decideix anar-se’n al sofà amb els remordiments de no haver regat tampoc aquella nit. Allà dorm fins al matí. Llavors se’n recorda que no s’ha menjat l’entrepà. Aquella nit no ha tingut gana, però és normal: va sopar una amanida de blat de moro i tomàquet, tres ous ferrats i dos xoriços fregits, tot acompanyat amb pa de pagès. De postres, un cafè amb gel a cal Xavi, el bar del devant.

Arriba la cambrera (la nova) just dos minuts desprès de que Ell s’hagi aixecat del sofà. Avui porta una camisa ajustada que li queda molt bé. Pensa que té un bon ‘polvo’ (la cambrera, no la camisa). La segueix a la cuina per portar els croissants: també té un bon cul.

Fa unes quantes mossegades a l’entrepà i deixa la resta per la Carme, que sempre ve amb molta gana. Ja té ganes de plegar, espera que la Carme arribi, almenys per un dia, aviat. Com sempre, la Carme arriba un quart d’hora més tard.

Escrito hace 3 años, 4 mess, a las 18:43.

Añadir Comentario

Vete a Saber – Noche 2

JUEVES - VIERNES

clip_image001Otra noche: Él entra a recepción contento y cantando. Ona hace el turno de tarde así que es la primera en verlo cuándo entra por la puerta del hotel. Lo recibe con una sonrisa que lo enamora aún más, si cabe.

Hablan de la mañana que han pasado juntos en la playa (por cierto, ¿Él cuándo duerme?): Aún tiene el recuerdo de ella sonriendo en el agua, el recuerdo de su bikini, de sus ojos tocados por el sol, de su pelo mojado, de sus sensuales labios, de su precioso ombligo (¿que tendrán los ombligos? ¿o será por la forma de lo que no tienen?) Ona ha leído la historia que Él ha dejado escrita por la noche i le comenta que también ha escrito su versión de los hechos (sobre la llamada de la noche anterior). Él sube corriendo para mudarse rápidamente y poder leer lo que ha escrito. Por la escalera, de fondo, se escuchan el silbido de una canción de ‘The Doors’.

Después de cambiarse, y aún en el vestidor, decide escribir una nota: Escribe dos versos en una hoja de papel y, inocentemente, y sin pensar en las consecuencias del contenido de éstos versos, lo dobla y lo deja en el bolsilla de sus tejanos (¡Qué bien le sientan esos tejanos! ).

Cuándo vuelve a recepción ella le da una hoja escrita: su versión. La lee con mucha ilusión, una ilusión que se desvanece enseguida: ella no lo toma en serio, dice que las chicas no le hacen caso porque no es serio. Esos comentarios le saben mal, le duelen: los amigos siempre le recriminan porque se toma las relaciones demasiado en serio (en el futuro llegará un punto en que se las tomará demasiado en broma y una maduración en las que encontrará el equilibrio). Ahora ella cree todo lo contrario.

Él no dice nada, simplemente la mira con aprobación (Cobarde!), de hecho no pude pretender que ella piense lo que a Él le gustaría.

Ella sube a cambiarse y baja enseguida. No hace ningún comentario sobre la nota (De hecho, Él tampoco le dice nada, está aún pensado cómo hacer para que lo tome en serio). Al Poco rato Ona dice que se va y Él le pide un beso de ‘Buenas Noches’. Como siempre, ella se lo deniega (ahora Él no sabe si es porque ella piensa que lo pide en broma o porque no le interesa) i se va. Mira como se aleja y piensa otra vez en el día de playa: había intentado besarla varias veces y ella no se ha dejado, pero tampoco se ha quejado. Un punto de esperanza.

Piensa en el motivo de que ella le atraiga tanto. De hecho, al principio, no se la miraba como la mira ahora. Él no ha buscado enamorarse de Ona, de hecho, ¿está realmente enamorado? ¿Es esa la palabra correcta para lo que sentía? Había sido ella la que lo había cautivado y era ella la que dominaba la situación y la que tenía el poder de cambiarla.

Sus pensamientos se truncan por el sonido del teléfono. Primero una sonrisa: ¿Será Ella? Después del protocolo, resignación: Son unos clientes que piden si se les había reservado una habitación.

La llamada ha sido afortunada, ahora tiene la excusa perfecta para poder llamarla y hablar con ella (mas bien, escuchar su voz). La llamada ha sido prolífica: primero solucionan el tema de los clientes y luego, quedan para ir a la playa al día siguiente. Él le pregunta si ha leído la nota y ella le responde que No, no la ha encontrado, pero que la buscará y la leerá.

La conversación, aun habiendo sido larga, ha durado menos de lo que Él quisiera, por eso le pide que lo llame (ésta vez sabe que, una vez haya leído la nota, ella sí llamaría). Se despide con un beso que no le devuelven (Ona tiene gente alrededor) y cuelga. Casi sin tiempo a retirar la mano del teléfono, vuelve a sonar: son los clientes de antes a los que ‘despacha’ en un segundo: no quedan habitaciones para las fechas solicitadas.

A la hora de siempre, va al jardín a regar las plantas (con la misma monotonía que el dia antes y los anteriores): eso le hace pensar que tienen que plantas flores nuevas en el jardín (por orden de Mr. C, el director de Hotel) e, inmediatamente, la palabra ‘flor’ le hace pensar en ella. Como siempre, el enamoramiento le hace volverse cursi y estúpido, pero no puede evitarlo.

Ha acabado de regar i está fumando en la puerta de recepción. Vuelve V.H. (siempre suele ser la última en volver): -Good Night- dice Él, ella responde con idénticas palabras. Antes de raccionar, V.H. ya ha cogido la llave y sube hacia arriba. Él la despide con un ‘Chüs’ que ella le retorna. Le gusta saber cuatro palabrejas en Checo (chüs, Dobry Den, Dobry Vecher, … ) Él la mira mientras sube las escaleras, piensa que ya no se la mira igual que antes, cuando llegó al hotel. Tampoco se mira igual a la chica rubia (la que tanto le gustaba). Se pregunta qué le debe pasar, pregunta retórica pues ya sabe la respuesta: Se ha vuelto a idiotizar, a enamorar. De hecho, no quería volverse a enamorar, le da miedo volver a sufrir.

El teléfono vuelve a sonar: es Ona, contundente: -¡Te has pasado! - Él no entiende porque y se lo hace saber, agrega que únicamente quería ser sincero: ¿Tan grave es que le diga que tienen la sensación de que lo utiliza y juega con él? Además, añadir al final de la nota que tiene ganas de echar un polvo con ella cree que servía para suavizar la anterior afirmación, darle un toque menos serio. Ahora se disculpa, le sabe mal. Ella se da cuenta que lo ha puesto muy nerviso y lo tranquiliza con dulces palabras, le dice que la nota le ha parecido demasiado directa. Él se reafirma en lo que dice la nota, pude que sí se haya pasado, pero es la verdad (¿Cuándo se dará cuenta que No siempre es bueno decir la verdad?).

Ona se ríe (se escuchan voces de fondo) y dice que tiene que dejar la conversación, confirmando la cita del día siguiente (de hecho ese mismo día). Se despiden como de costumbre, sin recibir besos a cambio.

Como es habitual, durante el resto de la noche no pasa nada interesante. Esa noche no duerme: no tiene sueño (¿Este chico ya sabe que hay que dormir un mínimo diario?). Las horas a partir de las cuatro de la mañana se hacen muy largas: se ha quedado sin tabaco. Pasa la noche dando vueltas por el hotel y bebiendo agua para saciar el ‘mono’. A las cinco la ansiedad puede más que él: no tiene hambre, pero se va a buscar el bocadillo para pasar un poco el tiempo. Después de comérselo sentado en la puerta del hotel, vuelve adentro para beber más agua, puede que con el estómago inflado la sensación de ganas de fumar desaparezca (¡ingenuo!).

Llegan las seis y con ellas la furgoneta del pan. No sabe porque la llama así, debería ser la furgoneta de los croissants… ésta vez trae 3 cajas. De camino a la cocina del hotel ve las cajas de flores y se acuerda que tiene que plantarlas. - Más tarde – piensa. En la cocina se moja la cara con agua: la ansiedad le está matando. Por lo menos tiene el consuelo que Ona estará contenta porque ha pasado la mitad de la noche sin fumar.

clip_image002A las siete empieza a plantar las flores: primero en las macetas y luego alrededor del inmenso magnolio situado en el centro del jardín del hotel. Se da cuenta que hay muchísimas más flores rojas que blancas: será difícil intercalarlas (por no decir imposible). Internamente se queja de no tener una miserable palita para excavar la tierra, tiene que hacerlo con una maceta de plástico que se rompe y con las manos. Ahora entiende el significado pleno de la palabra ‘precariedad’. Además, el suelo del magnolio está lleno de piedras y rocas. –Este tio no sabe lo que es un jardín – dice en voz alta pensando en Mr. C.

Los clientes alemanes empiezan a llegar para el desayuno y alaban el resultado de la sesión de jardinería. Él se siente orgulloso, realmente ha quedado bien. Cuándo acaba, se lava las manos intentado quitar la tierra de dentro de las uñas, pero no puede… lo intentará más tarde con un palillo. Sube a cambiarse y baja a recepción. La Carme ya ha llegado. Él tiene prisa por salir: Ya es tarde y ha quedado con Ona en la playa.

Allí se pone a leer para esperar a que llegue. A medida que lee, piensa que su lectura es una paranoia, pero le encanta (’La Nausea’ de J.P. Sartre). Ona tarda en llegar y Él tiene miedo que le haya afectado la nota y no se presente.

Él continua leyendo en la arena cuándo ella llega (con una sonrisa como siempre, el miedo se desvanece). El se alegra mucho y no logra disimularlo, aunque tenía la firme decisión de no mostrarse tan ‘colgado’ de ella. Se tumban juntos en la arena y Él le deja leer lo que ha escrito esa noche. Ella le pide que se lo lea en voz alta y Él accede encantado, utiliza un tono más romántico cuándo el texto habla de ella. De repente, ésta lo invita a comer a su casa, espaguetis: - No hay nadie en casa –dice. Él alucina, nunca una chica lo había invitado a comer (exceptuando su Ex) y menos en esas condiciones (¡Los dos solos!). ¿Sabía Ella que ese día tenía una comida familiar? Le entristece enormemente no poder aceptar. - ¿Precisamente Hoy! – Celebran el santo de su Abuela (María, 15 de Agosto) y no puede faltar. Pero el hecho de la invitación ha hecho cambiar algo, Él se siente mucho más seguro de sí mismo, con mucha más esperanza. clip_image004

Al contrario del miedo que tenía al principio del día, su relación ha mejorado: Juega con Ona en la arena, le toca el ombligo, la acaricia. En el agua la coge por detrás, la abraza y le besa la nuca: ella no dice nada, pero se deja hacer.

A mediodía se despiden, cada uno para su casa, pero quedan para tomar café en su casa. Hoy tampoco dormirá por la tarde, pero es un mal menor. Hoy vuelve a casa especialmente contento.

 

Escrito hace 3 años, 4 mess, a las 11:50.

Añadir Comentario

Ves a Saber - Primera Nit

DIMECRES-DIJOUS

 

 Sona el telèfon. Els seus ulls s’obren de cop, surt del mig son en el que estava sotmès. Se’n alegra, a la fi podrà parlar amb algú. Després del ritus protocol·lari (propi d’una recepció d’hotel) una veu dolça i suau li desitja bona nit; se’n alegra encara més: és Ella. Ell torna a dir-li ‘Bona nit’, ara amb un to molt més afable i afectuós. Ella ho accepta de bon grat, però de seguida es posa a parlar de feina: ha deixat de fer un llistat i li demana a Ell si el pot fer per l’endemà. Ell, encantat, diu que sí (de fet li encanta ajudar-la en qualsevol cosa).

 Ella continua xerrant de feina però Ell no para atenció a les explicacions que dóna. Només escolta aquella suau veu i, sense saber perquè, se’n recorda dels ocells que el despertaven al matí (quan als matins encara dormia), la qual cosa li provoca una sensació de benestar inimaginable.

La conversa s’acaba, Ell té ganes de continuar escoltant la seva veu, però no diu res que allargui la conversa. De fet, és poc xerraire (i menys amb les noies), sempre ha desitjat poder parlar i ser tan el eloqüent com quan escrivia.

- T’escriuré una carta- li diu. Ella accepta.

S’acomiaden. Hi ha tres o quatre ‘Adéu’ i cinc o sis ‘Fins Demà’. Els últims ‘Adéus’ sonen molt fluixos i el seu (el de Ell), a més, amb tristesa.

Ara torna a sentir-se sol. Li ha demanat que el tornés a trucar, però sap que Ella no ho farà. Es queda pensatiu, captivat encara per aquella veu, però de cop se’n alegra: l’endemà la tornarà a veure, en té moltes ganes. Amb això ja és feliç, se’n conforma amb poca cosa. Després es posa a pensar que, potser, Ella també té ganes de veure’l, però s’ho treu del cap de seguida: - No pot ser que algú com Ella s’hagi fixat en algú com jo- pensa. -A més, Ella ara pensa en un altre (aquell noi amb qui va a les nits a la platja)-.

Ara pensa en allò que li havien dit els amics :’No t’emboliquis amb ningú’ i això l’entristeix: Ell no sap estar sense ningú, té la necessitat imperiosa d’estimar i, el fet que els amics li vulguin negar aquest dret, li crema per dins…

La senyoreta V.H. ha tornat. Només diu ‘Hello’. Ella mateixa s’agafa la clau i puja caminant al primer pis. Al cap de dos minuts torna a baixar i posa sobre el taulell el bolígraf que Ell li havia deixat la nit abans. S’acomiaden amb un somriure, un ‘Thank you’ i un ‘Good Night’. Ell agafa el bolígraf i se’l mira: pensa en que ha d’escriure-li una carta (a Ella, a la veu dolça) però no sap que dir-li.

De fet, pensa que és una ximpleria escriure-li una carta, el que li pogués dir ja li podria dir a l’endemà. Només té sentit -pensa- si és una carta d’amor. Però no pot pas escriure una carta d’amor (a menys que la fes amb molta ‘conya’, però no volia barrejar totes dues coses) ja que tampoc no n’estava segur: Ella l’atreia molt però… Hi sentia amor? De fet, l’havia sentit alguna vegada? Només sap segur que Ella li agradava molt, això si.

Mentre pensa això se’n recorda de l’última carta d’amor que va escriure: va acabar cremada, després de tacada per les llàgrimes sense que arribés a la seva destinatària. Aquella carta li va costar molt d’escriure, encara li va costar més cremar-la. A més, Ell no estava acostumat a escriure cartes personals, n’havia escrit molt poques.

Mira l’hora: dos quarts de dues. - He de regar- es diu. Se’n va al jardí a emplenar la regadora i rega les plantes.

Tornar al jardí per tornar a emplenar la regadora i rega les altres plantes. Torna al jardí a deixar la regadora. Allà baixa la veu: sense adonar-se’n esta cantant, gairebé cridant. - Potser sí que sóc boig- diu en veu alta.

Torna a recepció i s’asseu a la porta a fumar una cigarreta. Mira els carrers buits, immòbils. Al final del carrer veu algú que camina en direcció a l’hotel i els seus llavis esbossen un somriure, però abans de poder reaccionar aquest algú ja ha girat per la cantonada. -Ningú- pensa resignat. Es posa dret i va a asseure’s al sofà, amb els peus recolzats a la butaca. Allà, mentre encara pensa que li escriuria es queda profundament adormit: fa dies que no dorm.

El desperta la furgoneta del pa: entra la caixa de croissants a recepció i continua dormint al sofà: no té forces per res. Al matí es desperta content i va a portar els croissants a la cuina. Al tornar es posa a llegir el diari: res d’interessant, com sempre. Li sap greu no haver escrit la carta. Decideix escriure-li alguna cosa al seu punt de llibre (al d’Ella): escriu una petita conversa en francès i, al final, un desig (‘un bise sur l’eau’).

Al cap de poca estona arriba la Carme: Ell, com cada dia, la rep cantant. Avui esta molt content: passarà el matí amb Ella a la platja: serà capaç de dir-li alguna cosa? o es limitarà, com sempre, a jugar amb ella (o millor dit, a deixar que Ella jugui amb Ell)?.

 

Escrito hace 3 años, 4 mess, a las 17:39.

Añadir Comentario

  • Entradas recientes

  • Comentarios recientes

  • Etiquetas

  • Twitxr

  • Meta