SamRam Place's

Cosas que veo, pienso, sueño o robo

Vete a Saber – Noche 2

JUEVES - VIERNES

clip_image001Otra noche: Él entra a recepción contento y cantando. Ona hace el turno de tarde así que es la primera en verlo cuándo entra por la puerta del hotel. Lo recibe con una sonrisa que lo enamora aún más, si cabe.

Hablan de la mañana que han pasado juntos en la playa (por cierto, ¿Él cuándo duerme?): Aún tiene el recuerdo de ella sonriendo en el agua, el recuerdo de su bikini, de sus ojos tocados por el sol, de su pelo mojado, de sus sensuales labios, de su precioso ombligo (¿que tendrán los ombligos? ¿o será por la forma de lo que no tienen?) Ona ha leído la historia que Él ha dejado escrita por la noche i le comenta que también ha escrito su versión de los hechos (sobre la llamada de la noche anterior). Él sube corriendo para mudarse rápidamente y poder leer lo que ha escrito. Por la escalera, de fondo, se escuchan el silbido de una canción de ‘The Doors’.

Después de cambiarse, y aún en el vestidor, decide escribir una nota: Escribe dos versos en una hoja de papel y, inocentemente, y sin pensar en las consecuencias del contenido de éstos versos, lo dobla y lo deja en el bolsilla de sus tejanos (¡Qué bien le sientan esos tejanos! ).

Cuándo vuelve a recepción ella le da una hoja escrita: su versión. La lee con mucha ilusión, una ilusión que se desvanece enseguida: ella no lo toma en serio, dice que las chicas no le hacen caso porque no es serio. Esos comentarios le saben mal, le duelen: los amigos siempre le recriminan porque se toma las relaciones demasiado en serio (en el futuro llegará un punto en que se las tomará demasiado en broma y una maduración en las que encontrará el equilibrio). Ahora ella cree todo lo contrario.

Él no dice nada, simplemente la mira con aprobación (Cobarde!), de hecho no pude pretender que ella piense lo que a Él le gustaría.

Ella sube a cambiarse y baja enseguida. No hace ningún comentario sobre la nota (De hecho, Él tampoco le dice nada, está aún pensado cómo hacer para que lo tome en serio). Al Poco rato Ona dice que se va y Él le pide un beso de ‘Buenas Noches’. Como siempre, ella se lo deniega (ahora Él no sabe si es porque ella piensa que lo pide en broma o porque no le interesa) i se va. Mira como se aleja y piensa otra vez en el día de playa: había intentado besarla varias veces y ella no se ha dejado, pero tampoco se ha quejado. Un punto de esperanza.

Piensa en el motivo de que ella le atraiga tanto. De hecho, al principio, no se la miraba como la mira ahora. Él no ha buscado enamorarse de Ona, de hecho, ¿está realmente enamorado? ¿Es esa la palabra correcta para lo que sentía? Había sido ella la que lo había cautivado y era ella la que dominaba la situación y la que tenía el poder de cambiarla.

Sus pensamientos se truncan por el sonido del teléfono. Primero una sonrisa: ¿Será Ella? Después del protocolo, resignación: Son unos clientes que piden si se les había reservado una habitación.

La llamada ha sido afortunada, ahora tiene la excusa perfecta para poder llamarla y hablar con ella (mas bien, escuchar su voz). La llamada ha sido prolífica: primero solucionan el tema de los clientes y luego, quedan para ir a la playa al día siguiente. Él le pregunta si ha leído la nota y ella le responde que No, no la ha encontrado, pero que la buscará y la leerá.

La conversación, aun habiendo sido larga, ha durado menos de lo que Él quisiera, por eso le pide que lo llame (ésta vez sabe que, una vez haya leído la nota, ella sí llamaría). Se despide con un beso que no le devuelven (Ona tiene gente alrededor) y cuelga. Casi sin tiempo a retirar la mano del teléfono, vuelve a sonar: son los clientes de antes a los que ‘despacha’ en un segundo: no quedan habitaciones para las fechas solicitadas.

A la hora de siempre, va al jardín a regar las plantas (con la misma monotonía que el dia antes y los anteriores): eso le hace pensar que tienen que plantas flores nuevas en el jardín (por orden de Mr. C, el director de Hotel) e, inmediatamente, la palabra ‘flor’ le hace pensar en ella. Como siempre, el enamoramiento le hace volverse cursi y estúpido, pero no puede evitarlo.

Ha acabado de regar i está fumando en la puerta de recepción. Vuelve V.H. (siempre suele ser la última en volver): -Good Night- dice Él, ella responde con idénticas palabras. Antes de raccionar, V.H. ya ha cogido la llave y sube hacia arriba. Él la despide con un ‘Chüs’ que ella le retorna. Le gusta saber cuatro palabrejas en Checo (chüs, Dobry Den, Dobry Vecher, … ) Él la mira mientras sube las escaleras, piensa que ya no se la mira igual que antes, cuando llegó al hotel. Tampoco se mira igual a la chica rubia (la que tanto le gustaba). Se pregunta qué le debe pasar, pregunta retórica pues ya sabe la respuesta: Se ha vuelto a idiotizar, a enamorar. De hecho, no quería volverse a enamorar, le da miedo volver a sufrir.

El teléfono vuelve a sonar: es Ona, contundente: -¡Te has pasado! - Él no entiende porque y se lo hace saber, agrega que únicamente quería ser sincero: ¿Tan grave es que le diga que tienen la sensación de que lo utiliza y juega con él? Además, añadir al final de la nota que tiene ganas de echar un polvo con ella cree que servía para suavizar la anterior afirmación, darle un toque menos serio. Ahora se disculpa, le sabe mal. Ella se da cuenta que lo ha puesto muy nerviso y lo tranquiliza con dulces palabras, le dice que la nota le ha parecido demasiado directa. Él se reafirma en lo que dice la nota, pude que sí se haya pasado, pero es la verdad (¿Cuándo se dará cuenta que No siempre es bueno decir la verdad?).

Ona se ríe (se escuchan voces de fondo) y dice que tiene que dejar la conversación, confirmando la cita del día siguiente (de hecho ese mismo día). Se despiden como de costumbre, sin recibir besos a cambio.

Como es habitual, durante el resto de la noche no pasa nada interesante. Esa noche no duerme: no tiene sueño (¿Este chico ya sabe que hay que dormir un mínimo diario?). Las horas a partir de las cuatro de la mañana se hacen muy largas: se ha quedado sin tabaco. Pasa la noche dando vueltas por el hotel y bebiendo agua para saciar el ‘mono’. A las cinco la ansiedad puede más que él: no tiene hambre, pero se va a buscar el bocadillo para pasar un poco el tiempo. Después de comérselo sentado en la puerta del hotel, vuelve adentro para beber más agua, puede que con el estómago inflado la sensación de ganas de fumar desaparezca (¡ingenuo!).

Llegan las seis y con ellas la furgoneta del pan. No sabe porque la llama así, debería ser la furgoneta de los croissants… ésta vez trae 3 cajas. De camino a la cocina del hotel ve las cajas de flores y se acuerda que tiene que plantarlas. - Más tarde – piensa. En la cocina se moja la cara con agua: la ansiedad le está matando. Por lo menos tiene el consuelo que Ona estará contenta porque ha pasado la mitad de la noche sin fumar.

clip_image002A las siete empieza a plantar las flores: primero en las macetas y luego alrededor del inmenso magnolio situado en el centro del jardín del hotel. Se da cuenta que hay muchísimas más flores rojas que blancas: será difícil intercalarlas (por no decir imposible). Internamente se queja de no tener una miserable palita para excavar la tierra, tiene que hacerlo con una maceta de plástico que se rompe y con las manos. Ahora entiende el significado pleno de la palabra ‘precariedad’. Además, el suelo del magnolio está lleno de piedras y rocas. –Este tio no sabe lo que es un jardín – dice en voz alta pensando en Mr. C.

Los clientes alemanes empiezan a llegar para el desayuno y alaban el resultado de la sesión de jardinería. Él se siente orgulloso, realmente ha quedado bien. Cuándo acaba, se lava las manos intentado quitar la tierra de dentro de las uñas, pero no puede… lo intentará más tarde con un palillo. Sube a cambiarse y baja a recepción. La Carme ya ha llegado. Él tiene prisa por salir: Ya es tarde y ha quedado con Ona en la playa.

Allí se pone a leer para esperar a que llegue. A medida que lee, piensa que su lectura es una paranoia, pero le encanta (’La Nausea’ de J.P. Sartre). Ona tarda en llegar y Él tiene miedo que le haya afectado la nota y no se presente.

Él continua leyendo en la arena cuándo ella llega (con una sonrisa como siempre, el miedo se desvanece). El se alegra mucho y no logra disimularlo, aunque tenía la firme decisión de no mostrarse tan ‘colgado’ de ella. Se tumban juntos en la arena y Él le deja leer lo que ha escrito esa noche. Ella le pide que se lo lea en voz alta y Él accede encantado, utiliza un tono más romántico cuándo el texto habla de ella. De repente, ésta lo invita a comer a su casa, espaguetis: - No hay nadie en casa –dice. Él alucina, nunca una chica lo había invitado a comer (exceptuando su Ex) y menos en esas condiciones (¡Los dos solos!). ¿Sabía Ella que ese día tenía una comida familiar? Le entristece enormemente no poder aceptar. - ¿Precisamente Hoy! – Celebran el santo de su Abuela (María, 15 de Agosto) y no puede faltar. Pero el hecho de la invitación ha hecho cambiar algo, Él se siente mucho más seguro de sí mismo, con mucha más esperanza. clip_image004

Al contrario del miedo que tenía al principio del día, su relación ha mejorado: Juega con Ona en la arena, le toca el ombligo, la acaricia. En el agua la coge por detrás, la abraza y le besa la nuca: ella no dice nada, pero se deja hacer.

A mediodía se despiden, cada uno para su casa, pero quedan para tomar café en su casa. Hoy tampoco dormirá por la tarde, pero es un mal menor. Hoy vuelve a casa especialmente contento.

 

Escrito hace 1 año, 11 mess, a las 11:50.

Añadir Comentario

Ves a saber - Nit 4

 

DISSABTE-DIUMENGE

 

Arriba una altra nit. Quan Ell arriba Ella es posa a xerrar de seguida de feina i a queixar-se d’en Mr.C. Ell puja a canviar-se. Aquesta vegada no escriu cap nota, està massa confós per tot el que ha passat al llarg del dia: a la platja les coses no han anat tal com Ell esperava. Li ha semblat que Ella jugava amb Ell, que el deixava fer i el parava a l’últim moment. Ell no podia resistir-ho, està massa penjat per Ella. Ella li ha dit que no toca de peus a terra i això, a Ell, li ha sabut molt de greu: Es molt conscient dels seus sentiments i del que Ella fa amb Ell. De fet, ha plorat, però Ella no ho ha vist. Li ha passat de seguida perquè Ella l’inspira alegria (i això li resulta molt estrany, no sap el perquè). L’ha intentat besar un altre cop: desitjava que ella, a la fi, acceptés, però no ha estat així. Ella l’ha tornat a rebutjar.

Ella se n’ha anat de la platja abans que Ell. Ell s’ha quedat pensant: malgrat que Ella el rebutjava no patia (o patia molt poc) i això l’ha fet pensar en el sentiment d’estar enamorat: Les altres vegades que s’havia enamorat (o creia haver-se enamorat) d’alguna noia no feia més que patir i plorar i, a més, no s’atrevia a dir-les res (de fet a la Sònia mai li va arribar a dir res) per por (potser al rebuig, potser a sentir-se indigne d’elles). Llavors pensava que no sabia perquè havia patit tant per aquestes noies si, quan es trobava davant d’elles, tampoc era capaç de dir ni fer res. Amb Ella es tot el contrari: se sent molt a gust al seu costat i, malgrat estar penjat d’Ella (fins i tot ha hagut de deixar de mirar-la una estona per pal·liar el desig de besar-la), no té por a mostrar-li els seus sentiments (li dol, però, quan Ella s’ho agafa en broma).- Seria això el veritable amor? - pensava. Ara comprenia el que li havia passat amb les altres noies: se les havia ficat al cap (l’una per tenir un cos perfecte i anar massa necessitat i l’altra per ser un amor que va haver de deixar córrer per estar lligat a la seva ‘ex’) i patia per no poder tenir-les (quan tampoc feia res per aconseguir-les). Això de les altres no pot ser amor, - va pensar- L’amor no pot generar tant de sofriment. El que no sap del cert és el que sent per Ella (atracció segur, i amor?). Només hi ha un sentiment que sabia segur: la necessitat d’estar al seu costat , parlar amb Ella, mirar-la. Seria això el veritable amor? - tornava a pensar -. De fet aquest sentiment era el que més s’assemblava al que havia tingut amb la seva ‘ex’ durant molts anys (fins que aquest va desaparèixer).

A la tarda, després de dinar, va sentir la necessitat de parlar amb Ella: la va trucar i li va demanar disculpes per haver intentat besar-la. Ella les va acceptar i queden per prendre un cafè a casa seva (d’Ella). Allà van parlar seriosament sobre relacions sentimentals, sobre frustracions, … Ell la porta a treballar i se’n va a donar un tomb: continua pensant en Ella, la necessita.

Caminant es va trobar la Carme i la Sònia (si, la de abans), varen xerrar una estona i se’n van anar per camins oposats. Al cap d’una estona se les va tornar a trobar: li proposaren donar un vol amb elles. Ell accepta. Mentre caminaven es mirava la Sònia: la troba molt maca, maquíssima, però immediatament es va posar a pensar en Ella (la veu dolça). Comprèn que, amb el temps, s’ha tret la Sònia del cap. Això li confirma la seva teoria: Només s’havia capficat amb ella. Després de caminar amb elles per les parades del hippies se’n va atipar d’haver de parar-se cada dos per tres a que elles miressin els mateixos vestits, els mateixos pantalons i les mateixes arracades de parades diferents (això li recordava quan havia d’acompanyar a la seva ‘ex’ de compres). A més, la Sònia encara li agrada massa i això el fa dubtar. Al final del passeig els diu que se’n va a sopar. Veritablement se’n va a l’hotel a veure-la (a Ella), en té moltes ganes.

 

Amb l’arribada dels polonesos Ella s’ha de quedar més estona a l’hotel. Ell, en part se’n alegra (pot estar més estona amb Ella) i en part li sap greu (Ella encara no ha sopat). Ell li parla del que ha estat pensant tota la tarda: es fa un embolic, no sap expressar el que ha esbrinat de sí mateix. Ella es queda capficada (potser es sent identificada amb alguna cosa que Ell ha dit?) fins que decideix trucar al noi amb qui va a sopar: El seu ‘ex’ (o el seu molt bon amic, o el seu vesasaberquè). Ell pensa que aquesta relació d’Ella amb el seu ‘ex’ (de veritat és només el seu ‘ex’?) és molt estranya.

Un cop han solucionat els problemes, Ella marxa. Ell es queda trist, molt trist, té ganes de plorar. Pensa que això tira per terra tota la teoria que s’havia format a la tarda, però reflexiona una mica: de fet és lògic que es senti trist si la persona que (li agrada? estima?) se’n va a sopar amb un altre (que, per més inri, és el seu ‘ex’) i a Ell ni li fa cas (en el sentit que Ell voldria). Es consola pensant que potser el trucarà.

Arriben dos nois polonesos carregats amb una bossa plena de cerveses de llauna (són les dues de la matinada). Li demanen si poden veure cervesa asseguts als sofàs de recepció. Ell diu que sí. Els polonesos es posen fins al cul de cervesa (cinc o sis llaunes cadascun) però no se’ls nota. Quan acaben recullen les llaunes buides en silenci i pugen cap a dalt (zigzagant una mica). Ell riu, això l’ha posat de bon humor.

Se’n adona que no li ha preguntat a Ella si volia anar a la platja, aquella nit s’ha oblidat de quedar. Se’n penedeix i torna a entristir una mica: l’endemà no la veurà fins a la nit (a menys que vingui a la tarda, cosa que, segurament, farà). Ella tampoc ha trucat, Ell es resigna.

Al cap de mitja hora baixa una noia (polonesa també) amb una cigarreta a la mà i li demana foc (a Ell). Acosta la flama del seu encenedor a la cigarreta i nota que ella és inexperta, encén la cigarreta al tercer o quart intent. En efecte, de seguida es corroboren les seves sospités: la noia es posa a tossir desesperadament i Ell li ha de donar uns cops a l’esquena. La noia puja amb la cigarreta encesa a la mà. Pensa que és una llàstima que algú comenci a fumar, després se’n penedirà. Ell, però, mentre pensa això agafa la seva cigarreta del cendrer i fa una gran calada.

Li fa molt de mal el coll. S’ha oblidat de posar-se Reflex un altre cop. - Llegir Sartre durant una hora i mitja seguida pot ser molt perjudicial- pensa irònicament. Durant tot el dia li ha fet mal el coll (degut a que ha estat molta estona llegint a la mateixa posició) però ara aquest dolor s’ha accentuat. Es fa un massatge a si mateix: Eureka!, el dolor se li ha anat una mica.

Ara (un quart de quatre) baixa un altre noi i li demana, en un anglès que (Oh meravella!) entén perfectament, on pot trobar xocolata o marihuana. Ell li diu (com pot) que busqui els punk’s al passeig, al costat de la platja i que allà pregunti. El polonès pregunta si ara (’now’) és possible trobar-ne. Ell respon que sí, es possible. El polonès esbossa un somriure d’orella a orella i se’n va direcció a la platja. Torna al cap de mitja hora amb cara de resignació. Ell pregunta si ha hagut sort i el polonès respon que no. Llavors Ell li dóna un petit tros de haixix que feia almenys tres o quatre mesos que portava al moneder. El polonès pregunta quan és: Ell li diu que res, és un regal (’This is a present’). El polonès posa cara d’al·lucinat i no sap que fer per donar les gràcies. Puja cap amunt més content que unes pasqües. Ell, de fet, s’ha tret un pes de sobre: fa temps que volia desempallegar-se’n per si li trobaven els seus pares. A més, ja no ‘fuma’ mai.

 

A les quatre sent una buidor d’estómac impressionant: té molta gana però aquesta nit no ha portat entrepà. Pensa que hauria d’haver sopat una mica més, emplenar una mica més aquell estómac que ara es queixava. Decideix anar a dormir al sofà per passar la gana (si més no, per no passar-la).

A les sis arriba la furgoneta del pa i se’n recorda que, un altre cop, s’ha oblidat d’anar a buscar les caixes buides: aquestes es deuen estar acumulant a la cuina. Entra les caixes a recepció i pensa en menjar-se un parell de croissants (té molta gana) però no ho fa.

Intenta continuar dormint quan es presenten a recepció dues noies (no són pas lletges!) catalanes que diuen que volen visitar els nois de la cent nou (Ell se’n recorda del nom: Pizzi). Les deixa pujar i pensa que les noies no saben on es fiquen (cinc italians a l’habitació!).

Se’n va al lavabo: la buidor d’estómac es fa encara més profunda. Beu aigua per tal de solucionar aquest problema, però no serveix de res.

Arriba el diari del dia i l’obre per les pàgines centrals: una notícia sobre dos nois detinguts al seu poble. També llegeix l’horòscop: el seu diu que tindrà relacions sexuals felices (i què més!!). El de Ella diu que inicia una setmana propícia per l’amor (tan de bo fos jo, pensa Ell). Tanca el diari, ja el llegirà més tard. Els ulls se li tanquen: encara té molta són. S’aixeca i camina una mica. Se’n va al lavabo a mullar-se la cara i això fa efecte, ara es nota una mica més despert. Torna a recordar-se’n d’Ella: l’enyora i li fa ràbia no haver quedat per anar a la platja. Anirà igualment, però no serà el mateix.

 

Escrito hace 1 año, 11 mess, a las 18:24.

Añadir Comentario

  • Entradas recientes

  • Comentarios recientes

  • Etiquetas

  • Twitxr

  • Meta


  • Fatal error: Call to a member function get_thumbnail() on a non-object in /var/www/hostingingeistech/samram.com/datos/web/wp-content/plugins/lifestream/feeds.inc.php on line 655