Ves a saber - Nit 3
DIVENDRES-DISSABTE
Una altra nit: en arribar Ell li diu ‘Hello my Darling’. Ella sembla no fer cas. Ell se la mira. Llavors pensa el que ha estat rumiant tota la tarda: està penjant per Ella però aquesta vegada la ‘penjada’ és molt diferent a totes les altres, aquesta vegada no pateix, ans al contrari, està molt content pel ‘bon rotllo’ que hi ha entre tots dos (malgrat que Ella li doni carabasses). Després parlen de l’uniforme de la feina: Ell li diu que estava molt millor amb només la tovallola (Ella l’havia rebut així a l’hora del cafè, però, al contrari que a les pel·lícules, no va passar res) i Ella riu.
Puja a dalt a canviar-se. Després de posar-se els pantalons negres, la camisa blau cel (que ressalta la seva pell bruna) i la corbata de sempre (aquella que es posa amb qualsevol camisa) decideix escriure-li una altra nota. Aquest cop no la pot tornar a deixar, evidentment, a la butxaca dels seus pantalons (d’Ella), així que la deixa dins el seu casc i baixa a recepció.
Truca la Carme i, dissimulant la veu, intenta prendre-li el pèl (de fet, ho aconsegueix, però Ell ho dissimula). Abans, quan Ella li ha passat el telèfon li ha dit: - Té, la teva ‘núvia’ -. Ell ha contestat que només vol una, de ‘núvia’, i l’ha mirada a Ella. Ella ha comprès i puja a canviar-se.
Abans de marxar (Ella, perquè a Ell encara li queden moltes hores) truca a casa seu: els seus pares encara no hi son. Ella diu que el trucarà. Ell està d’acord, de fet té moltes ganes. Finalment, Ella marxa rebutjant el petó de bona nit.
Passen les hores, Ell espera la trucada d’Ella però aquesta no arriba mai. Es posa trist. Té ganes d’escoltar la seva veu (la d’Ella) i no truca. Pensar en trucar Ell, però Ella li havia dit que no ho fes i, a més, es molt tard (un quart de dues). Ell, però, manté l’esperança: potser Ella està esperant que els seus pares se’n vaguin a dormir per parlar amb tranquil·litat.
Ja són les tres. Es nota una mica marejat i puja a buscar l’entrepà (de fet, només ha sopat una amanida). Es menja l’entrepà i fa un gran glop d’aigua. Se’n va a la porta a fumar: els carrers, com sempre, estan buits, no passa ningú. Ell veu que Ella ja no trucarà: li sap greu. Pensa que potser Ella ha trobat la nota i que està farta d’Ell: això l’amoïna. Acaba la cigarreta, l’esclafa al terra i torna cap a dins. Decideix anar-se’n al dormir al sofà: així les hores passaran més ràpidament fins que arribi el mati (al matí la tornarà a veure).
Durant la nit es desperta vàries vegades pels nois italians (molt simpàtics, per cert, no com la bruixa francesa de la quatre-cents sis) que demanaven disculpes per aquest fet. Ell els diu que no hi ha cap problema. A les sis arriba la furgoneta del pa: se’n recorda que no ha anat a la cuina a buscar les caixes buides. - Tant és, ja els hi donaré demà- es diu. Després d’entrar les caixes a recepció torna a dormir, aquesta vegada profundament, fins que arriba la cambrera a dos quarts de vuit. Es mira la cambrera (és la nova): no és pas lletja, però res comparable amb Ella (la que a la nit no ha trucat). Pensa que falta poc per veure-la: es posa a cantar perquè està content.
