SamRam Place's

Ves a saber - Nit 5

DIUMENGE-DILLUNS

Quan Ell arriba, Ella està a dins fent les fitxes de policia, però de seguida acaba. Ell se la mira (per n-èssima vegada) i puja a canviar-se (abans li comenta que no ha portat roba neta, es posarà la mateixa que ha utilitzat els últims dos dies: camisa blava i pantalons texans negres). Un cop s’ha canviat pensa en escriure-hi una nota, però no ho fa: Ella passa molt i Ell decideix passar-ne també. Baixa a recepció: allà està Ella i en Mr.C. Aquest es queda fins dos quarts de dotze, fent un comptes estranys amb la caixa que tant Ella com Ell no troben lògics. Al cap d’una estona Ella se’n va. Ell l’acomiada amb un petó que llença a l’aire i Ella, per primera vegada, li torna (a l’aire només, però). Ell, evidentment, es posa content, però es pregunta perquè al matí Ella no els hi tornava (al final, Ell l’ha trucat per anar a la platja i Ella ha acceptat). Pensa també en la mossegada que Ella li ha fet al matí: - Decididament juga amb mi - es diu a si mateix.

Al cap d’una estona Ella truca per telèfon: assumptes de feina. Ell li fa un petó que Ella desvia dient-li que és un boig. Ell no comprèn perquè Ella no s’agafa res seriosament. Ella penja i Ell es queda una estona amb l’auricular a la mà, sospirant: està massa penjat per Ella.

Al cap de deu minuts arriben en Kike i la Eva a fer-li una visita i a interessar-se pels assumptes amorosos d’Ell. En Kike utilitza, com sempre, un tó molt sarcàstic: li pregunta si s’ha tornat ‘maricón’ o què. Ella torna a trucar i Ell, com sempre, li parla amb un to molt suau. En Kike li treu el telèfon per sentir la veu d’Ella però Ell el torna a agafar de seguida. S’acomiada dient-li ‘un petó’. En Kike i la Eva li prenen el pel. Afegeixen que, per aconseguir-la s’ha de mostrar més indiferent davant d’Ella: les donen sempre volen allò que no tenen. Ell, diuen, ha d’anar d’home dur. ‘Como el pavo del Martini’ diu en Kike. Ell respon que no sap ser així, que a Ell li agrada ser sincer. Li diuen que tampoc ha de mentir, només ha d’amagar un mica els sentiments , passar més d’Ella, perquè Ella (i amb això Ell està d’acord) juga amb Ell i el pot dominar quan vulgui, Ell és com un gos que menja de la seva mà, Ella sempre el tindrà. Ell accepta malgrat reconèixer que li serà molt difícil (renunciar, per exemple, a fer-li visites quan tingui ganes boges). La Eva li diu que ho provi uns quants dies, encara que li costi molt ja que elles (les dones) són així, sempre volen a aquell que no els hi fa cas (Ell creu que té raó, Ella li va explicar exactament que li passava això). Al cap d’una estona s’acomiaden amb la promesa d’Ell d’intentar seguir els seus consells (d’en Kike i la Eva).

Arriba un parella d’italians buscant habitació per tres o quatre dies. La noia es veu maca i simpàtica, ell té uns aires de superioritat que fan fàstic. Els ensenya una habitació amb llit de matrimoni i ell (l’italià) se la mira com si fos una barraca. Al final no se la queden, diuen que s’ho han de rumiar. Ell se’n alegra: - menys feina- pensa.

Ha vingut el seu germà amb la xicota, en Carles i la Núria (la germana de la xicota del seu germà i germana, alhora, de la seva ‘ex’). Han estat molt poca estona, només volien les claus del cotxe per agafar un casc (el de la Núria). S’ha mirat la seva cunyada (abans cunyada per partida doble): està molt maca avui.

Al cap d’una estona ha baixat un italià : ’specto una amiga’ - ha dit -. El pobre ha passat una hora esperant i la amiga no s’ha presentat. Han estat xerrant molta estona: l’italià l’ha explicat que ell és bomber (caporal del cos especial de l’aeroport), que els dies que tenia guàrdia a la nit també s’avorria molt, que se li feia molt llarg. Han estat parlant d’on havien estat cadascun de vacances. També han parlat de ‘ragazzas’ (noies). Ell li ha confessat a l’italià que li agrada molt la noia de recepció de les tardes però que Ella no li fas cas, que juga amb Ell (no sap si l’italià ha comprès els termes de ‘juga amb mi’). Han mirat de localitzar la noia (unes de les que es van presentat la nit anterior) però no l’han trobat. L’italià, cansat d’esperar (portava gairebé dues hores) se’n va a l’habitació i li diu a Ell que el truqui si arriba la noia.

A Ell feia molta estona que se li tancaven els ulls. Decideix anar-se’n al sofà amb els remordiments de no haver regat tampoc aquella nit. Allà dorm fins al matí. Llavors se’n recorda que no s’ha menjat l’entrepà. Aquella nit no ha tingut gana, però és normal: va sopar una amanida de blat de moro i tomàquet, tres ous ferrats i dos xoriços fregits, tot acompanyat amb pa de pagès. De postres, un cafè amb gel a cal Xavi, el bar del devant.

Arriba la cambrera (la nova) just dos minuts desprès de que Ell s’hagi aixecat del sofà. Avui porta una camisa ajustada que li queda molt bé. Pensa que té un bon ‘polvo’ (la cambrera, no la camisa). La segueix a la cuina per portar els croissants: també té un bon cul.

Fa unes quantes mossegades a l’entrepà i deixa la resta per la Carme, que sempre ve amb molta gana. Ja té ganes de plegar, espera que la Carme arribi, almenys per un dia, aviat. Com sempre, la Carme arriba un quart d’hora més tard.

Ves a saber - Nit 4

DISSABTE-DIUMENGE

Arriba una altra nit. Quan Ell arriba Ella es posa a xerrar de seguida de feina i a queixar-se d’en Mr.C. Ell puja a canviar-se. Aquesta vegada no escriu cap nota, està massa confós per tot el que ha passat al llarg del dia: a la platja les coses no han anat tal com Ell esperava. Li ha semblat que Ella jugava amb Ell, que el deixava fer i el parava a l’últim moment. Ell no podia resistir-ho, està massa penjat per Ella. Ella li ha dit que no toca de peus a terra i això, a Ell, li ha sabut molt de greu: Es molt conscient dels seus sentiments i del que Ella fa amb Ell. De fet, ha plorat, però Ella no ho ha vist. Li ha passat de seguida perquè Ella l’inspira alegria (i això li resulta molt estrany, no sap el perquè). L’ha intentat besar un altre cop: desitjava que ella, a la fi, acceptés, però no ha estat així. Ella l’ha tornat a rebutjar.

Ella se n’ha anat de la platja abans que Ell. Ell s’ha quedat pensant: malgrat que Ella el rebutjava no patia (o patia molt poc) i això l’ha fet pensar en el sentiment d’estar enamorat: Les altres vegades que s’havia enamorat (o creia haver-se enamorat) d’alguna noia no feia més que patir i plorar i, a més, no s’atrevia a dir-les res (de fet a la Sònia mai li va arribar a dir res) per por (potser al rebuig, potser a sentir-se indigne d’elles). Llavors pensava que no sabia perquè havia patit tant per aquestes noies si, quan es trobava davant d’elles, tampoc era capaç de dir ni fer res. Amb Ella es tot el contrari: se sent molt a gust al seu costat i, malgrat estar penjat d’Ella (fins i tot ha hagut de deixar de mirar-la una estona per pal·liar el desig de besar-la), no té por a mostrar-li els seus sentiments (li dol, però, quan Ella s’ho agafa en broma).- Seria això el veritable amor? - pensava. Ara comprenia el que li havia passat amb les altres noies: se les havia ficat al cap (l’una per tenir un cos perfecte i anar massa necessitat i l’altra per ser un amor que va haver de deixar córrer per estar lligat a la seva ‘ex’) i patia per no poder tenir-les (quan tampoc feia res per aconseguir-les). Això de les altres no pot ser amor, - va pensar- L’amor no pot generar tant de sofriment. El que no sap del cert és el que sent per Ella (atracció segur, i amor?). Només hi ha un sentiment que sabia segur: la necessitat d’estar al seu costat , parlar amb Ella, mirar-la. Seria això el veritable amor? - tornava a pensar -. De fet aquest sentiment era el que més s’assemblava al que havia tingut amb la seva ‘ex’ durant molts anys (fins que aquest va desaparèixer).

A la tarda, després de dinar, va sentir la necessitat de parlar amb Ella: la va trucar i li va demanar disculpes per haver intentat besar-la. Ella les va acceptar i queden per prendre un cafè a casa seva (d’Ella). Allà van parlar seriosament sobre relacions sentimentals, sobre frustracions, … Ell la porta a treballar i se’n va a donar un tomb: continua pensant en Ella, la necessita.

Caminant es va trobar la Carme i la Sònia (si, la de abans), varen xerrar una estona i se’n van anar per camins oposats. Al cap d’una estona se les va tornar a trobar: li proposaren donar un vol amb elles. Ell accepta. Mentre caminaven es mirava la Sònia: la troba molt maca, maquíssima, però immediatament es va posar a pensar en Ella (la veu dolça). Comprèn que, amb el temps, s’ha tret la Sònia del cap. Això li confirma la seva teoria: Només s’havia capficat amb ella. Després de caminar amb elles per les parades del hippies se’n va atipar d’haver de parar-se cada dos per tres a que elles miressin els mateixos vestits, els mateixos pantalons i les mateixes arracades de parades diferents (això li recordava quan havia d’acompanyar a la seva ‘ex’ de compres). A més, la Sònia encara li agrada massa i això el fa dubtar. Al final del passeig els diu que se’n va a sopar. Veritablement se’n va a l’hotel a veure-la (a Ella), en té moltes ganes.

Amb l’arribada dels polonesos Ella s’ha de quedar més estona a l’hotel. Ell, en part se’n alegra (pot estar més estona amb Ella) i en part li sap greu (Ella encara no ha sopat). Ell li parla del que ha estat pensant tota la tarda: es fa un embolic, no sap expressar el que ha esbrinat de sí mateix. Ella es queda capficada (potser es sent identificada amb alguna cosa que Ell ha dit?) fins que decideix trucar al noi amb qui va a sopar: El seu ‘ex’ (o el seu molt bon amic, o el seu vesasaberquè). Ell pensa que aquesta relació d’Ella amb el seu ‘ex’ (de veritat és només el seu ‘ex’?) és molt estranya.

Un cop han solucionat els problemes, Ella marxa. Ell es queda trist, molt trist, té ganes de plorar. Pensa que això tira per terra tota la teoria que s’havia format a la tarda, però reflexiona una mica: de fet és lògic que es senti trist si la persona que (li agrada? estima?) se’n va a sopar amb un altre (que, per més inri, és el seu ‘ex’) i a Ell ni li fa cas (en el sentit que Ell voldria). Es consola pensant que potser el trucarà.

Arriben dos nois polonesos carregats amb una bossa plena de cerveses de llauna (són les dues de la matinada). Li demanen si poden veure cervesa asseguts als sofàs de recepció. Ell diu que sí. Els polonesos es posen fins al cul de cervesa (cinc o sis llaunes cadascun) però no se’ls nota. Quan acaben recullen les llaunes buides en silenci i pugen cap a dalt (zigzagant una mica). Ell riu, això l’ha posat de bon humor.

Se’n adona que no li ha preguntat a Ella si volia anar a la platja, aquella nit s’ha oblidat de quedar. Se’n penedeix i torna a entristir una mica: l’endemà no la veurà fins a la nit (a menys que vingui a la tarda, cosa que, segurament, farà). Ella tampoc ha trucat, Ell es resigna.

Al cap de mitja hora baixa una noia (polonesa també) amb una cigarreta a la mà i li demana foc (a Ell). Acosta la flama del seu encenedor a la cigarreta i nota que ella és inexperta, encén la cigarreta al tercer o quart intent. En efecte, de seguida es corroboren les seves sospités: la noia es posa a tossir desesperadament i Ell li ha de donar uns cops a l’esquena. La noia puja amb la cigarreta encesa a la mà. Pensa que és una llàstima que algú comenci a fumar, després se’n penedirà. Ell, però, mentre pensa això agafa la seva cigarreta del cendrer i fa una gran calada.

Li fa molt de mal el coll. S’ha oblidat de posar-se Reflex un altre cop. - Llegir Sartre durant una hora i mitja seguida pot ser molt perjudicial- pensa irònicament. Durant tot el dia li ha fet mal el coll (degut a que ha estat molta estona llegint a la mateixa posició) però ara aquest dolor s’ha accentuat. Es fa un massatge a si mateix: Eureka!, el dolor se li ha anat una mica.

Ara (un quart de quatre) baixa un altre noi i li demana, en un anglès que (Oh meravella!) entén perfectament, on pot trobar xocolata o marihuana. Ell li diu (com pot) que busqui els punk’s al passeig, al costat de la platja i que allà pregunti. El polonès pregunta si ara (’now’) és possible trobar-ne. Ell respon que sí, es possible. El polonès esbossa un somriure d’orella a orella i se’n va direcció a la platja. Torna al cap de mitja hora amb cara de resignació. Ell pregunta si ha hagut sort i el polonès respon que no. Llavors Ell li dóna un petit tros de haixix que feia almenys tres o quatre mesos que portava al moneder. El polonès pregunta quan és: Ell li diu que res, és un regal (’This is a present’). El polonès posa cara d’al·lucinat i no sap que fer per donar les gràcies. Puja cap amunt més content que unes pasqües. Ell, de fet, s’ha tret un pes de sobre: fa temps que volia desempallegar-se’n per si li trobaven els seus pares. A més, ja no ‘fuma’ mai.

A les quatre sent una buidor d’estómac impressionant: té molta gana però aquesta nit no ha portat entrepà. Pensa que hauria d’haver sopat una mica més, emplenar una mica més aquell estómac que ara es queixava. Decideix anar a dormir al sofà per passar la gana (si més no, per no passar-la).

A les sis arriba la furgoneta del pa i se’n recorda que, un altre cop, s’ha oblidat d’anar a buscar les caixes buides: aquestes es deuen estar acumulant a la cuina. Entra les caixes a recepció i pensa en menjar-se un parell de croissants (té molta gana) però no ho fa.

Intenta continuar dormint quan es presenten a recepció dues noies (no són pas lletges!) catalanes que diuen que volen visitar els nois de la cent nou (Ell se’n recorda del nom: Pizzi). Les deixa pujar i pensa que les noies no saben on es fiquen (cinc italians a l’habitació!).

Se’n va al lavabo: la buidor d’estómac es fa encara més profunda. Beu aigua per tal de solucionar aquest problema, però no serveix de res.

Arriba el diari del dia i l’obre per les pàgines centrals: una notícia sobre dos nois detinguts al seu poble. També llegeix l’horòscop: el seu diu que tindrà relacions sexuals felices (i què més!!). El de Ella diu que inicia una setmana propícia per l’amor (tan de bo fos jo, pensa Ell). Tanca el diari, ja el llegirà més tard. Els ulls se li tanquen: encara té molta són. S’aixeca i camina una mica. Se’n va al lavabo a mullar-se la cara i això fa efecte, ara es nota una mica més despert. Torna a recordar-se’n d’Ella: l’enyora i li fa ràbia no haver quedat per anar a la platja. Anirà igualment, però no serà el mateix.

Ves a saber - Nit 3

DIVENDRES-DISSABTE

Una altra nit: en arribar Ell li diu ‘Hello my Darling’. Ella sembla no fer cas. Ell se la mira. Llavors pensa el que ha estat rumiant tota la tarda: està penjant per Ella però aquesta vegada la ‘penjada’ és molt diferent a totes les altres, aquesta vegada no pateix, ans al contrari, està molt content pel ‘bon rotllo’ que hi ha entre tots dos (malgrat que Ella li doni carabasses). Després parlen de l’uniforme de la feina: Ell li diu que estava molt millor amb només la tovallola (Ella l’havia rebut així a l’hora del cafè, però, al contrari que a les pel·lícules, no va passar res) i Ella riu.

Puja a dalt a canviar-se. Després de posar-se els pantalons negres, la camisa blau cel (que ressalta la seva pell bruna) i la corbata de sempre (aquella que es posa amb qualsevol camisa) decideix escriure-li una altra nota. Aquest cop no la pot tornar a deixar, evidentment, a la butxaca dels seus pantalons (d’Ella), així que la deixa dins el seu casc i baixa a recepció.

Truca la Carme i, dissimulant la veu, intenta prendre-li el pèl (de fet, ho aconsegueix, però Ell ho dissimula). Abans, quan Ella li ha passat el telèfon li ha dit: - Té, la teva ‘núvia’ -. Ell ha contestat que només vol una, de ‘núvia’, i l’ha mirada a Ella. Ella ha comprès i puja a canviar-se.

Abans de marxar (Ella, perquè a Ell encara li queden moltes hores) truca a casa seu: els seus pares encara no hi son. Ella diu que el trucarà. Ell està d’acord, de fet té moltes ganes. Finalment, Ella marxa rebutjant el petó de bona nit.

Passen les hores, Ell espera la trucada d’Ella però aquesta no arriba mai. Es posa trist. Té ganes d’escoltar la seva veu (la d’Ella) i no truca. Pensar en trucar Ell, però Ella li havia dit que no ho fes i, a més, es molt tard (un quart de dues). Ell, però, manté l’esperança: potser Ella està esperant que els seus pares se’n vaguin a dormir per parlar amb tranquil·litat.

Ja són les tres. Es nota una mica marejat i puja a buscar l’entrepà (de fet, només ha sopat una amanida). Es menja l’entrepà i fa un gran glop d’aigua. Se’n va a la porta a fumar: els carrers, com sempre, estan buits, no passa ningú. Ell veu que Ella ja no trucarà: li sap greu. Pensa que potser Ella ha trobat la nota i que està farta d’Ell: això l’amoïna. Acaba la cigarreta, l’esclafa al terra i torna cap a dins. Decideix anar-se’n al dormir al sofà: així les hores passaran més ràpidament fins que arribi el mati (al matí la tornarà a veure).

Durant la nit es desperta vàries vegades pels nois italians (molt simpàtics, per cert, no com la bruixa francesa de la quatre-cents sis) que demanaven disculpes per aquest fet. Ell els diu que no hi ha cap problema. A les sis arriba la furgoneta del pa: se’n recorda que no ha anat a la cuina a buscar les caixes buides. - Tant és, ja els hi donaré demà- es diu. Després d’entrar les caixes a recepció torna a dormir, aquesta vegada profundament, fins que arriba la cambrera a dos quarts de vuit. Es mira la cambrera (és la nova): no és pas lletja, però res comparable amb Ella (la que a la nit no ha trucat). Pensa que falta poc per veure-la: es posa a cantar perquè està content.

Continuar leyendo…

Ves a saber - Nit 2

DIJOUS-DIVENDRES

Una altra nit: Ell entra content i cantant, Ella el rep amb un somriure que li encanta. Es posen a xerrar: Encara té el record d’Ella somrient a la platja, el record del seu bikini, dels seus ulls tocats pel sol, del seu cabell moll, dels seus encisadors llavis , del seu preciós melic… Ella li diu que també ha escrit la seva versió dels fets (la versió de la seva trucada). Ell puja corrents a canviar-se (cantant com sempre una cançó dels ‘The Doors’) per poder llegir el que Ella ha escrit.

Després de canviar-se agafa els fulls que portava a la motxilla i decideix escriure-li una nota: Escriu dos versos en un tros de paper i, innocentment i sense pensar en les conseqüències, el doblega i el deixa a la butxaca dels pantalons d’Ella.

Quan entra a recepció Ella li dóna un full escrit: la seva versió. La llegeix amb molta il·lusió, una il·lusió que s’esvaeix de seguida: Ella no el pren seriosament, diu que les noies no el fan cas perquè no és seriós. Això li sap greu: els amics sempre li retreuen que es pren massa seriosament les relacions sentimentals (i és cert, doncs pateix massa) i ara Ella li retreu el contrari. No diu res, només la mira amb aprovació (de fet no pot voler que Ella pensi el que a Ell li agradaria que pensés).

Ella puja a canviar-se i baixa de seguida. No fa cap comentari sobre la nota (Ell, de fet, tampoc se’n recorda de dir-li res). Al cap de poca estona Ella diu que marxa i Ell li demana un ‘petó de Bona Nit’. Com sempre, Ella li denega (no sap si és perquè Ella es pensa que és en ‘conya’ o perquè a Ella no l’interessa) i se’n va. Mira com Ella s’allunya i pensa un altre cop en el dia de platja: l’havia intentat besar vàries vegades i Ella no s’ha deixat, però tampoc s’ha queixat. Això l’alegra: té un punt d’esperança.

Es posa a pensar en perquè Ella li agrada tant. De fet, al principi no se la mirava com ara (era lògic, tampoc la coneixia). Ell - es deia- no ha buscat enamorar-se d’Ella (n’està de fet enamorat? És aquesta la paraula correcta?). Havia estat Ella qui l’havia captivat (amb les seves paraules, amb els seus ulls), era Ella qui dominava la situació, era Ella qui tenia poder per canviar-la…

Els seus pensaments queden trencats pel só del telèfon. Primer un somriure: serà Ella?, després del protocol, resignació: són uns clients que demanen si se’ls havia reservat habitació. La trucada, però, havia estat afortunada: ara tenia l’excusa perfecta per poder trucar-la i parlar amb Ella (més aviat sentir la seva veu). Truca i parlen: al principi de feina, després d’altres coses. Fins i tot queden per anar a la platja a l’endemà. Ell pregunta si ha llegit la nota però Ella no l’ha trobat. Li diu que la buscarà i la llegirà.

La conversa, tot i ser llarga, ha durat menys del que hagués volgut, per això li demana que el truqui (aquest cop sap que, un cop llegida la nota, Ella sí trucaria). S’acomiada amb un petó que no li tornen (potser perquè Ella te gent al seu voltant?) i penja l’auricular. Tot seguit torna a sonar el telèfon: és la mateixa persona abans, al que despatxa en un tres i no res: no hi ha lloc pels dies que volen. Tot seguit se’n va a regar les plantes (amb la mateixa monotonia que el dia abans i els anteriors) : això li fa pensar que ha de plantar flors al jardí (per ordre d’en Mr.C., el director de l’hotel) i, immediatament, la paraula ‘flor’ li fa pensar en Ella.

Ha acabat de regar i està fumant a la porta de recepció. Torna la V.H. (sempre sol ser l’última en tornar): -Good Night- diu , ella respon amb idèntiques paraules. Abans de reaccionar, la V.H. ja ha agafat la clau i puja cap amunt. Ell l’acomiada amb un ‘Chüs’ que ella li retorna. Ell se la mira una estona i pensa que ara ja no se la mira igual que abans, tampoc es mira igual a l’altra noia rossa (la que tant li agradava). Es pregunta què li deu passar, quan ja sap la resposta (resposta que no vol acceptar, no vol que li passi com sempre, no vol tornar-se a enamorar i tornar a patir).

El telèfon torna a sonar: és Ella. Com és normal, es posa content en sentir la seva veu però Ella es contundent: - T’has passat!-. Ell no entén el perquè i així li diu a Ella. Afegeix que només volia ser sincer. Ella suavitza la situació amb dolces paraules, li especifica que ha estat massa directe (la nota). Ell reafirma el que diu la nota i se’n adona en aquell moment que potser sí que s’ha passat, però és la veritat.

Ella riu (de fons s’escolten veus) i diu que ha de deixar la conversa. S’acomiaden i Ell penja l’auricular però li cau. L’agafa i li torna a caure. El penja amb seguretat. Ara dubta del que passarà demà a la platja: Està convençut que Ella li agrada molt però… fins quin punt?.

Com és habitual, durant la resta de la nit no passa res interessant. Aquella nit no dorm: no té son. Les hores, a partir de les quatre de la matinada, es fan molt llargues: s’ha quedat sense tabac. Passa la nit donant volts per dins l’Hotel i bevent aigua. A les cinc l’ansietat pot més que ell: No té gana, però se’n va a buscar l’entrepà per passar una mica el temps. Després de menjar-se’l assegut a la porta de recepció se’n torna a veure aigua.

Arriben les sis: ve la furgoneta del pa. Se’n va a la cuina a portar els croissants i el pa (aquest cop porta tres caixes). De camí veu les flors a les caixes: se’n recorda que les ha de plantar. - Ja ho faré mes tard- pensa. A la cuina es mulla la cara amb aigua. Això no li fa passar les ganes de fumar però li es igual: ha de fer alguna cosa per passar l’ansietat. En el fons se’n alegra de no fumar ja que així Ella estarà contenta (a Ella no li agrada que Ell fumi).

A les set comença a plantar les flors: primer als testos i després al voltant del magnoli. Se’n adona que hi ha moltes més flors vermelles que blanques: serà difícil intercalar-les (per no dir impossible). Es queixa (per dins) de que no té res per excavar la terra i ho ha de fer amb un test de plàstic (que es doblega) i amb les mans. A més, el terra del magnoli està ple de pedres. - Aquest ‘tio’ no sap el que és un jardí- diu en veu alta pensant en el Mr.C. Els alemanys comencen a arribar a esmorzar i alaben les flors. Ell se sent orgullós: - veritablement han quedat molt bé - pensa. Quan ha acabat es renta les mans, puja a canviar-se i baixa a recepció : la Carme ja ha arribat. Ell té pressa per marxar: Ja és tard i ha quedat amb Ella a la platja.

A la platja es posa a llegir. Pensa que el llibre que ara llegeix és una paranoia, però li agrada (’La Nàusea’ de J.P. Sartre). Quan té calor se’n va a l’aigua i des de allà vigila per si Ella arriba: té por que l’hagi afectat la nota i no es presenti.

Ell continua llegint a la sorra quan Ella es presenta (amb un somriure, com sempre). Ell se’n alegra molt i no pot dissimular-ho. Es posen a xerrar i Ell li deixa llegir el que ha escrit. Ella, sobtadament, el convida a dinar espagueti a casa seu :- no hi ningú a casa- diu. Ell al·lucina: mai cap noia no li havia convidat a dinar (exceptuant a la seva ex) i menys en aquestes condicions (tots dos sols!). Li fa ràbia no poder acceptar. De bon grat se’n aniria amb Ella a dinar, però avui te un compromís amb la família (precisament avui!): és el sant de la seva àvia i no pot faltar-hi. A la sorra juga amb Ella, li agrada. A l’aigua també juga: l’agafa per darrera i li fa dos petons al clatell: Ella no diu res. - És que potser no s’ha adonat o és que (per fi) em deixa fer?- pensa. A l’hora de marxar queden (a casa d’ella) per prendre un cafè. Ell se’n torna a casa (la seva) molt content.

Ves a Saber - Primera Nit

DIMECRES-DIJOUS

 Sona el telèfon. Els seus ulls s’obren de cop, surt del mig son en el que estava sotmès. Se’n alegra, a la fi podrà parlar amb algú. Després del ritus protocol·lari (propi d’una recepció d’hotel) una veu dolça i suau li desitja bona nit; se’n alegra encara més: és Ella. Ell torna a dir-li ‘Bona nit’, ara amb un to molt més afable i afectuós. Ella ho accepta de bon grat, però de seguida es posa a parlar de feina: ha deixat de fer un llistat i li demana a Ell si el pot fer per l’endemà. Ell, encantat, diu que sí (de fet li encanta ajudar-la en qualsevol cosa).

 Ella continua xerrant de feina però Ell no para atenció a les explicacions que dóna. Només escolta aquella suau veu i, sense saber perquè, se’n recorda dels ocells que el despertaven al matí (quan als matins encara dormia), la qual cosa li provoca una sensació de benestar inimaginable.

La conversa s’acaba, Ell té ganes de continuar escoltant la seva veu, però no diu res que allargui la conversa. De fet, és poc xerraire (i menys amb les noies), sempre ha desitjat poder parlar i ser tan el eloqüent com quan escrivia.

- T’escriuré una carta- li diu. Ella accepta.

S’acomiaden. Hi ha tres o quatre ‘Adéu’ i cinc o sis ‘Fins Demà’. Els últims ‘Adéus’ sonen molt fluixos i el seu (el de Ell), a més, amb tristesa.

Ara torna a sentir-se sol. Li ha demanat que el tornés a trucar, però sap que Ella no ho farà. Es queda pensatiu, captivat encara per aquella veu, però de cop se’n alegra: l’endemà la tornarà a veure, en té moltes ganes. Amb això ja és feliç, se’n conforma amb poca cosa. Després es posa a pensar que, potser, Ella també té ganes de veure’l, però s’ho treu del cap de seguida: - No pot ser que algú com Ella s’hagi fixat en algú com jo- pensa. -A més, Ella ara pensa en un altre (aquell noi amb qui va a les nits a la platja)-.

Ara pensa en allò que li havien dit els amics :’No t’emboliquis amb ningú’ i això l’entristeix: Ell no sap estar sense ningú, té la necessitat imperiosa d’estimar i, el fet que els amics li vulguin negar aquest dret, li crema per dins…

La senyoreta V.H. ha tornat. Només diu ‘Hello’. Ella mateixa s’agafa la clau i puja caminant al primer pis. Al cap de dos minuts torna a baixar i posa sobre el taulell el bolígraf que Ell li havia deixat la nit abans. S’acomiaden amb un somriure, un ‘Thank you’ i un ‘Good Night’. Ell agafa el bolígraf i se’l mira: pensa en que ha d’escriure-li una carta (a Ella, a la veu dolça) però no sap que dir-li.

De fet, pensa que és una ximpleria escriure-li una carta, el que li pogués dir ja li podria dir a l’endemà. Només té sentit -pensa- si és una carta d’amor. Però no pot pas escriure una carta d’amor (a menys que la fes amb molta ‘conya’, però no volia barrejar totes dues coses) ja que tampoc no n’estava segur: Ella l’atreia molt però… Hi sentia amor? De fet, l’havia sentit alguna vegada? Només sap segur que Ella li agradava molt, això si.

Mentre pensa això se’n recorda de l’última carta d’amor que va escriure: va acabar cremada, després de tacada per les llàgrimes sense que arribés a la seva destinatària. Aquella carta li va costar molt d’escriure, encara li va costar més cremar-la. A més, Ell no estava acostumat a escriure cartes personals, n’havia escrit molt poques.

Mira l’hora: dos quarts de dues. - He de regar- es diu. Se’n va al jardí a emplenar la regadora i rega les plantes.

Tornar al jardí per tornar a emplenar la regadora i rega les altres plantes. Torna al jardí a deixar la regadora. Allà baixa la veu: sense adonar-se’n esta cantant, gairebé cridant. - Potser sí que sóc boig- diu en veu alta.

Torna a recepció i s’asseu a la porta a fumar una cigarreta. Mira els carrers buits, immòbils. Al final del carrer veu algú que camina en direcció a l’hotel i els seus llavis esbossen un somriure, però abans de poder reaccionar aquest algú ja ha girat per la cantonada. -Ningú- pensa resignat. Es posa dret i va a asseure’s al sofà, amb els peus recolzats a la butaca. Allà, mentre encara pensa que li escriuria es queda profundament adormit: fa dies que no dorm.

El desperta la furgoneta del pa: entra la caixa de croissants a recepció i continua dormint al sofà: no té forces per res. Al matí es desperta content i va a portar els croissants a la cuina. Al tornar es posa a llegir el diari: res d’interessant, com sempre. Li sap greu no haver escrit la carta. Decideix escriure-li alguna cosa al seu punt de llibre (al d’Ella): escriu una petita conversa en francès i, al final, un desig (‘un bise sur l’eau’).

Al cap de poca estona arriba la Carme: Ell, com cada dia, la rep cantant. Avui esta molt content: passarà el matí amb Ella a la platja: serà capaç de dir-li alguna cosa? o es limitarà, com sempre, a jugar amb ella (o millor dit, a deixar que Ella jugui amb Ell)?.